Doncs bé, després d'unes bones i sovint curtes vacances he decidit tornar a la càrrega i escriure tot allò que m'hi vinga al cap; no serà interesant, tampoc enriquirà a qui ho mire de cap manera -o potser sí ho faça, no ho sé-, però allò que sí hi puc dir és que tots els temes que tractaré estaràn plens de sentiment.
En aquest moment acabe de tornar del meu primer día a segon de batxillerat a l'IES La Plana, com va dir la meua directora ahir mateix; del meu primer día de Selectivitat.
Puc dir que estic esgotada però satisfeta amb els professors que tinc, puc dir que voldria dormir una bona estona però també que tinc un fum d'idees per tal de fer més senzill aquest curs. He de confessar que abans, a l'estiu, em feia una por terrible tornar a começar amb la rutina, amb l'estrés, amb els examens i deures, però ara ja sé que tot es fer força y seguir endavant; no s'hi pot parar l'avançament del temps i quant més promte s'accepte que algún día s'havia de tornar a l'exaltat ambient de l'institut millor.
Per sort o per desgràcia no puc saber com acabaré aquest curs, només sé que faré tot allò que estiga en les meues mans per tal de superar-lo amb la nota més alta possible i així poder tindre un marge gran de carreres entre les quals triar una que m'agrade prou; podria dir que estic feta un embolic respecte a eixa qüestió, raó de més per tal de desitjar tenir una màquina que m'hi donara totes les respostes que necessite saber però m'he de conformar amb allò que tinc, amb tots eixos dubtes que potser només jo podré resoldre al llarg d'aquest any.
El consol que tinc, és que si supere aquestos restants huit mesos de treball intensiu tindré dret a un altre estiu de descans; fins ara he pogut aguantar i el saber que tot allò que ara tinc, el lloc al qual estic, no m'ho ha regalat ningú, ha sigut producte del meu esforç, és prou motor per a mi.
Cambal.
ResponElimina