Ràbia

Un sentiment tan negre com poderós. Un sentiment que sol aparèixer en el moment menys esperat i potser per les coses més ridícules que s'hi puguen imaginar. No obstant això, no la pots ignrar, és una mena de sombra que quan t'agafa no et solta fins que no l'has fastidiada prou. Per ella moltes relacions s'han trencat; amics, germans, parelles, tots han caigut davant d'aquesta força que fa ullets a l'enveja, l'avarícia, el narcisisme i l'interés per persones amb qui no has tingut cap contacte fins aleshores però que t'hi poden proporcionar algún benefici. Com fer per tal de soterrar els mals desitjos quan t'arrapen per dins i t'hi remoregen tota mena de pensaments obscurs que només tenen com a finalitat una cruel venjança? Doncs no s'hi sap la resposta exacta. Molts parlen de la indiferència, altres de la frialtat i altres fins i tot del positivisme. Però jo sóc d'aquelles que pensa que quan et trobes baix els efectes de la ràbia en el seu estat més pur, és impossible trobar punt en què apoyar-s'hi.