Un camí havent recordat que davant la força magnànima de la natura només som uns insignificants granets de pols, crec que és un bon moment per tal de mostrar que aquesta mateixa natura no sempre és cruel i destructora; gràcies a ella, per supost, som capaços de viure i millorar tot allò que hui dia forma part dels nostres desitjos. Si ens parem a pensar en tot allò que tenim al nostre voltant ens sorprendriem; qui no disfruta d'una vesprada d'estiu a la platja? Qui no disfruta de l'escapçament que suposa pegar-s'hi una bona caminata per la muntanya quan l'estrés de la ciutat està a punt de fer-nos pols el cap? No, no hi ha ningú que puga despreciar la natura i totes les meravelles que ella amaga i que, per desgràcia, nosaltres som capaços de destruir cada volta que tractem de millorarles.
Jo, per la meua part, tinc el somni de viatjar per tots els països que puga per tal d'absorvir tot allò curiós de les nostres cultures coetànies, d'observar cada paisatje i viure les mateixes experiències des de llocs i, per tant, perspectives diferents. Què ha de veure la natura en açò? Doncs, la resposta es força fàcil; quin interés té un altre país sense una porció de vida salvatge què visitar? No cap.
Algún dia m'he fet el propòsit de fer una visita a Austràlia, a les seues platges i, per què no? Aprendre surf! També vull passar uns dies al Carib, concretament a Santo Domingo, Jamaica, etc. I, un camí havent vist aquests tranquils i càlids llocs, voldria saber què s'hi sent al romandre una estona en uns carrers tan transitats com els de Nova York. Tot és possible, tot s'hi pot fer; allò que només pot catalogar-se com a impossible és el fet de no tenir somnis, de no imaginar més enllà d'allò que hi tenim davant del nas.
Un camí havent recordat que davant la força magnànima de la natura només som uns insignificants granets de pols, crec que és un bon moment per tal de mostrar que aquesta mateixa natura no sempre és cruel i destructora; gràcies a ella, per supost, som capaços de viure i millorar tot allò que hui dia forma part dels nostres desitjos. Si ens parem a pensar en tot allò que tenim al nostre voltant ens sorprendriem; qui no disfruta d'una vesprada d'estiu a la platja? Qui no disfruta de l'escapçament que suposa pegar-s'hi una bona caminata per la muntanya quan l'estrés de la ciutat està a punt de fer-nos pols el cap? No, no hi ha ningú que puga despreciar la natura i totes les meravelles que ella amaga i que, per desgràcia, nosaltres som capaços de destruir cada volta que tractem de millorarles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada