La ironia és un concepte poc valorat si tenim en compte la quantitat de situacions en què s'hi presenta com l'adjectiu perfecte per tal d'establir una descripció idònea d'aquestes; irònic és el discurs d'un polític quan busca crear amb paraules un món ideal i utòpic simplement perquè mai arriba a realitzar-se, irònic és el fet què si qualsevol cosa por eixir-te mal, ho farà, irònica és eixa situació en què pretens callar-te per tal de no ésser jutjat i és el teu silenci qui obri el camí a les més amargues opinions, però allò més irónic és el universal pensament què cada un de nosaltres som únics quan la cruda realitat demostra que tots som igual de diferents, que tots som fills d'una societat capitalista en què l'aïllament conscient al que ens sometem simplement pel plaer de sentir-nos distints és la principal causa de tots els nostres fracasos.
Diariament som utilitzats com conillets d'índies per la publicitat i les marques a les que aquesta representa; compra't aquesta crema per tal de prevenir eixos granets que no tens però poden eixirte, corre a fer-te amb l'últim model d'eixe mòvil tàctil tan fantàstic que en dos dies o bé s'hi trencarà, o bé serà substituit per un altre amb nom diferent però les mateixes funcions, no pergues el temps en tonteries com aprendre coses noves, és molt més útil atontar el teu cerbell amb capítols d'una sèrie plena de sexe, drogues i alcohol o amb dotze de les vint-i-quatre hores del dia amb el cul grapat a la cadira d'enfront l'ordinador!
Abans, la gent emprava la seua energia en especialitzar-se en totes les matèries que la duració de les seues vides permetera i eixe, no es un abans que implique uns pocs anys; em referisc a eixe abans de fa vàrios segles, eixe que fa referència a una època tan poc desenvolupada que fins i tot dóna pena recordar-la. Què passa ara? S'hi suposa que hem avançat a passos agigantats en comparació amb ells, i si algú pretén negar-lo que li pregunte al seu frigorífic o televisió! Però exacte; s'hi suposa. Si creem que aquell que tinga el major coneiximent arran les xarxes socials més populars i els locals en què emborraxar-se és més barat i divertit és un sabi dons sí, s'hi podria dir que vivim en l'Era de la Sabiduria!
No obstant això, per eixos pocs que encara conserven algo de la racionalitat que se li atribueix als éssers humans, es obvi el fet què la societat mundial poc a poc s'hi va perdent. Els llibres són sustituits pels foros d'algunes webs d'internet en què un grapat d'ignorants diuen saber fins i tot l'esotèric secret de la finalitat de la vida. Les excursions a la platja o a la muntanya s'hi reemplacen paulatinament per vesprades d'astronòmic avorriment amb les nostres neurones coent-se a foc lent mentres veem qualsevol tonteria amb pretensió de veritat inqüestionable que s'ha guanyat un lloc a la televisió.
No, no anem cap endavant, més bé és tot el contrari; descendim de forma directament proporcional al augment de la influència de les multinacionals i els programes absurds que ventilen la vida privada de persones a les que el temps lis concedeix la fama suficient com per obtenir un substancial sou per mentir i fer grans problemes que inicialment eren una estupidesa.
I dic jo, sent conscients de tot açò, per què deixem que aquesta davallada s'hi faça gran dia tras dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada