Per cinquena vegada es mirà a l'espill i s'hi va adonar que li havia eixit un altre granet a la galta. Quina sort més punyetera! Hauria d'oblidar-se de parlar amb ell fins que aquell desgraciat desapareguera del seu rostre...
Tant sa mare com l'àvia li havien dit que no era tan gran ni tan vistós, que ell ni el notaria, però ella no hi va fer cas; Això sou vosaltres, que em mireu amb bons ulls! va dir, pensant en l'excusa que podria donar-li per tal de justificar el fet que la seua cita de la vesprada hauria d'esperar un temps. No era la primera vegada que ho feia i, fins que la seua etapa com adolescent no passara, hauria de seguir fent-ho perquè ni boja deixaria que ell veiera la seua pell tacada per alguna imperfecció! No, mai deixaria ocòrrer una cosa així.
De sobte, s'hi va trobar amb aquella revista que sa mare tant acostumava a comprar-se per tal de decidir quin tipus de roba adquirir de cara a l'estiu i els seus ulls s'hi van perdre en els redons llavis de la dona de la portada, que lluïa un biquini que només unes poques afortunades podien utilitzar sens que la gent pensés que havien perdut el judici. Ningú no s'hi feia a la idea de quant li agradaria formar part d'aquell petit món!
La veu de la seua germana major la va sorprendre; Ja t'estàs tornant a comparar amb una d'eixes ninetes operades? va exclamar, llevant-li la revista de les mans. Ninetes operades? va preguntar-se a si mateixa. Bé, potser recórrer a la cirurgia per tal d'amagar els seus defectes era una mesura un poc...radical. Ella s'hi queixava perquè la seua aparença era força corrent, quasi avorrida. Però no mai havia pensat a sometre's a una operació. Això faltaria amb la por que sentia envers les agulles!
En aquell moment va decidir que era millor romandre amb els seus granets, que no eren altra cosa que la mostra clara de que estava en la flor de la vida i que encara tenia molt de temps per tal d'acabar de crèixer. Va decidir que s'hi guardaria els diners per comprar-se aquella brusa tan bonica i lleugera que havia vist feia temps en la tenda del barri per tal de poder comprar el regal d'aniversari del seu pare, que era la setmana vinent.
Va decidir que cridaria en Tomàs per tal d'assegurar-se que no hi havia cap problema si avançaven l'hora a la qual havien quedat per anar al cine.
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
Estropessar i caure
La ironia és un concepte poc valorat si tenim en compte la quantitat de situacions en què s'hi presenta com l'adjectiu perfecte per tal d'establir una descripció idònea d'aquestes; irònic és el discurs d'un polític quan busca crear amb paraules un món ideal i utòpic simplement perquè mai arriba a realitzar-se, irònic és el fet què si qualsevol cosa por eixir-te mal, ho farà, irònica és eixa situació en què pretens callar-te per tal de no ésser jutjat i és el teu silenci qui obri el camí a les més amargues opinions, però allò més irónic és el universal pensament què cada un de nosaltres som únics quan la cruda realitat demostra que tots som igual de diferents, que tots som fills d'una societat capitalista en què l'aïllament conscient al que ens sometem simplement pel plaer de sentir-nos distints és la principal causa de tots els nostres fracasos.
Diariament som utilitzats com conillets d'índies per la publicitat i les marques a les que aquesta representa; compra't aquesta crema per tal de prevenir eixos granets que no tens però poden eixirte, corre a fer-te amb l'últim model d'eixe mòvil tàctil tan fantàstic que en dos dies o bé s'hi trencarà, o bé serà substituit per un altre amb nom diferent però les mateixes funcions, no pergues el temps en tonteries com aprendre coses noves, és molt més útil atontar el teu cerbell amb capítols d'una sèrie plena de sexe, drogues i alcohol o amb dotze de les vint-i-quatre hores del dia amb el cul grapat a la cadira d'enfront l'ordinador!
Abans, la gent emprava la seua energia en especialitzar-se en totes les matèries que la duració de les seues vides permetera i eixe, no es un abans que implique uns pocs anys; em referisc a eixe abans de fa vàrios segles, eixe que fa referència a una època tan poc desenvolupada que fins i tot dóna pena recordar-la. Què passa ara? S'hi suposa que hem avançat a passos agigantats en comparació amb ells, i si algú pretén negar-lo que li pregunte al seu frigorífic o televisió! Però exacte; s'hi suposa. Si creem que aquell que tinga el major coneiximent arran les xarxes socials més populars i els locals en què emborraxar-se és més barat i divertit és un sabi dons sí, s'hi podria dir que vivim en l'Era de la Sabiduria!
No obstant això, per eixos pocs que encara conserven algo de la racionalitat que se li atribueix als éssers humans, es obvi el fet què la societat mundial poc a poc s'hi va perdent. Els llibres són sustituits pels foros d'algunes webs d'internet en què un grapat d'ignorants diuen saber fins i tot l'esotèric secret de la finalitat de la vida. Les excursions a la platja o a la muntanya s'hi reemplacen paulatinament per vesprades d'astronòmic avorriment amb les nostres neurones coent-se a foc lent mentres veem qualsevol tonteria amb pretensió de veritat inqüestionable que s'ha guanyat un lloc a la televisió.
No, no anem cap endavant, més bé és tot el contrari; descendim de forma directament proporcional al augment de la influència de les multinacionals i els programes absurds que ventilen la vida privada de persones a les que el temps lis concedeix la fama suficient com per obtenir un substancial sou per mentir i fer grans problemes que inicialment eren una estupidesa.
I dic jo, sent conscients de tot açò, per què deixem que aquesta davallada s'hi faça gran dia tras dia?
Diariament som utilitzats com conillets d'índies per la publicitat i les marques a les que aquesta representa; compra't aquesta crema per tal de prevenir eixos granets que no tens però poden eixirte, corre a fer-te amb l'últim model d'eixe mòvil tàctil tan fantàstic que en dos dies o bé s'hi trencarà, o bé serà substituit per un altre amb nom diferent però les mateixes funcions, no pergues el temps en tonteries com aprendre coses noves, és molt més útil atontar el teu cerbell amb capítols d'una sèrie plena de sexe, drogues i alcohol o amb dotze de les vint-i-quatre hores del dia amb el cul grapat a la cadira d'enfront l'ordinador!
Abans, la gent emprava la seua energia en especialitzar-se en totes les matèries que la duració de les seues vides permetera i eixe, no es un abans que implique uns pocs anys; em referisc a eixe abans de fa vàrios segles, eixe que fa referència a una època tan poc desenvolupada que fins i tot dóna pena recordar-la. Què passa ara? S'hi suposa que hem avançat a passos agigantats en comparació amb ells, i si algú pretén negar-lo que li pregunte al seu frigorífic o televisió! Però exacte; s'hi suposa. Si creem que aquell que tinga el major coneiximent arran les xarxes socials més populars i els locals en què emborraxar-se és més barat i divertit és un sabi dons sí, s'hi podria dir que vivim en l'Era de la Sabiduria!
No obstant això, per eixos pocs que encara conserven algo de la racionalitat que se li atribueix als éssers humans, es obvi el fet què la societat mundial poc a poc s'hi va perdent. Els llibres són sustituits pels foros d'algunes webs d'internet en què un grapat d'ignorants diuen saber fins i tot l'esotèric secret de la finalitat de la vida. Les excursions a la platja o a la muntanya s'hi reemplacen paulatinament per vesprades d'astronòmic avorriment amb les nostres neurones coent-se a foc lent mentres veem qualsevol tonteria amb pretensió de veritat inqüestionable que s'ha guanyat un lloc a la televisió.
No, no anem cap endavant, més bé és tot el contrari; descendim de forma directament proporcional al augment de la influència de les multinacionals i els programes absurds que ventilen la vida privada de persones a les que el temps lis concedeix la fama suficient com per obtenir un substancial sou per mentir i fer grans problemes que inicialment eren una estupidesa.
I dic jo, sent conscients de tot açò, per què deixem que aquesta davallada s'hi faça gran dia tras dia?
dimarts, 14 de juny del 2011
Parlem-ne de somnis!
Un camí havent recordat que davant la força magnànima de la natura només som uns insignificants granets de pols, crec que és un bon moment per tal de mostrar que aquesta mateixa natura no sempre és cruel i destructora; gràcies a ella, per supost, som capaços de viure i millorar tot allò que hui dia forma part dels nostres desitjos. Si ens parem a pensar en tot allò que tenim al nostre voltant ens sorprendriem; qui no disfruta d'una vesprada d'estiu a la platja? Qui no disfruta de l'escapçament que suposa pegar-s'hi una bona caminata per la muntanya quan l'estrés de la ciutat està a punt de fer-nos pols el cap? No, no hi ha ningú que puga despreciar la natura i totes les meravelles que ella amaga i que, per desgràcia, nosaltres som capaços de destruir cada volta que tractem de millorarles.
dilluns, 13 de juny del 2011
El huracá Katrina
Un camí hem deixat la desgràcia del Japó com un desafortunat esdeveniment pertanyent al passat, crec que és bona idea fer un poc de memòria i recordar així que no només l'illa nipona ha tingut que recuperar-s'hi d'un fort desastre; o és que algú a oblidat l'huracà Katrina? Bé, doncs començaré des del principi;
Un cicló tropical és un sistema de rotació de forts vents que circulen al voltant d'un àrea de baixa pressió i que produix abundants pluges. Es forma principalment per les elevades temperatures de l'aigua oceànica. La intensa evaporació de l'aigua provoca que aquesta puge i s'hi condense, alliberant una gran quantitat d'energia i produïnt els vents. Aquest fenómen meteorològic s'hi denomina huracà quan la velocitat dels vents supera els 110 Km/hora i, quan s'hi produeix a l'Atlàntic nord-occidental, la part central i oriental del Pacífic nord, el mar Carib o el golf de Mèxic.
L'huracà Katrina fou un dels ciclons tropicals més mortífers, destructius i costosos que haja impactat als Estats Units en dècades, arribant a la categoria cinc (la major en un huracà) i amb vents que superen els 250 Km/h.
Va golpejar el sur i el centre dels Estats Units en agust del 2005. Va produïr grans problemes en Florida, Bahamas, Luisiana i Mississipi, incloent greus inundacions. Katrina va afectar en primer lloc al sur de Florida com un huracà de categoria un. Quan va entrar al golf de Mèxic, les aigües càlides d'aquest li van aportar l'energia necessària per tal de convertir-se en un huracà de categoria cinc, amb vents de més de 255 Km/h. Finalment, va tocar terra en la costa de Luisiana en agost convertit en un huracà de categoria tres i, a pesar d'haver desviat lleugerament la seua ruta, que travesava directament la ciutat de Nova Orleans, va produïr una gran devastació a eixa mateixa ciutat.
Dons, això va ésser allò que va passar. Quin desastre no? Encara s'hi pot pensar que els problemes al Japó han sigut els únics que calia tenir en compte?
Un cicló tropical és un sistema de rotació de forts vents que circulen al voltant d'un àrea de baixa pressió i que produix abundants pluges. Es forma principalment per les elevades temperatures de l'aigua oceànica. La intensa evaporació de l'aigua provoca que aquesta puge i s'hi condense, alliberant una gran quantitat d'energia i produïnt els vents. Aquest fenómen meteorològic s'hi denomina huracà quan la velocitat dels vents supera els 110 Km/hora i, quan s'hi produeix a l'Atlàntic nord-occidental, la part central i oriental del Pacífic nord, el mar Carib o el golf de Mèxic.
L'huracà Katrina fou un dels ciclons tropicals més mortífers, destructius i costosos que haja impactat als Estats Units en dècades, arribant a la categoria cinc (la major en un huracà) i amb vents que superen els 250 Km/h.
Va golpejar el sur i el centre dels Estats Units en agust del 2005. Va produïr grans problemes en Florida, Bahamas, Luisiana i Mississipi, incloent greus inundacions. Katrina va afectar en primer lloc al sur de Florida com un huracà de categoria un. Quan va entrar al golf de Mèxic, les aigües càlides d'aquest li van aportar l'energia necessària per tal de convertir-se en un huracà de categoria cinc, amb vents de més de 255 Km/h. Finalment, va tocar terra en la costa de Luisiana en agost convertit en un huracà de categoria tres i, a pesar d'haver desviat lleugerament la seua ruta, que travesava directament la ciutat de Nova Orleans, va produïr una gran devastació a eixa mateixa ciutat.
Dons, això va ésser allò que va passar. Quin desastre no? Encara s'hi pot pensar que els problemes al Japó han sigut els únics que calia tenir en compte?
dimarts, 7 de juny del 2011
És una qüestió de salut!
El tema que hui tractaré potser no sigui massa seriòs, però jo crec que es força important. Tal i com sembla en la fotografia, vaign a parlar de la falta d'higiene. En principi, anomenaba culpable al fet de l'adolescència, però una vegada vaig pensar-hi bé les coses, m'en vaig adonar que un marrano podia tenir huit, divuit o quaranta-vuit anys.
El fet és el següent; com potser, en una societat en la que la indústria ens exposa a una quantitat infinita de publicitat arran de la falta de l'adjectiu perfecte en la nostra imatge, que hi haja gent que ignore el desodorant o el sabó? I ho dic així perquè no és gens normal que simplement en entrar-hi a un aula, oficina o sala d'espera, et vinguen ganes d'expulsar tot allò que has menjat en les darreres hores! Això sí, la sort que tenim és que els nostres sentits tenen una característica anomenada adaptabilitat, que implica que en percebre un estímul condicionen el nostre medi inter per tal d'adequar-nos a eixe mateix estímul; la qual cosa significa que la mala olor només ens afecta el terrible temps que tardem a acostumar-nos a ell!
Una persona ha d'ésser conscient dels seus propis defectes; si ets algú amb una fota tendència a suar, pensa ja no en els demés, sino en la teua pròpia imatge i agafa colònia o fins i tot tovallites per tal de netejar-te un poc quan ho necessites! D'aquesta forma t'estalviaràs el quedar mal davant de la gent i el ser una persona que por comparar-s'hi amb un animal salvatje.
El fet és el següent; com potser, en una societat en la que la indústria ens exposa a una quantitat infinita de publicitat arran de la falta de l'adjectiu perfecte en la nostra imatge, que hi haja gent que ignore el desodorant o el sabó? I ho dic així perquè no és gens normal que simplement en entrar-hi a un aula, oficina o sala d'espera, et vinguen ganes d'expulsar tot allò que has menjat en les darreres hores! Això sí, la sort que tenim és que els nostres sentits tenen una característica anomenada adaptabilitat, que implica que en percebre un estímul condicionen el nostre medi inter per tal d'adequar-nos a eixe mateix estímul; la qual cosa significa que la mala olor només ens afecta el terrible temps que tardem a acostumar-nos a ell!
dimecres, 1 de juny del 2011
En època d'examens...
Com a alumna d'institut que sóc, he de dir que tinc tanta por al mes de Juny com tots els meus companys i companyes; un examen darrere de l'altre, el dubte arran la nota que s'obtindrà un cop has fet les proves pertinents i l'esforç de participar en classe i de fer els deures a casa, la impossibilitat per tots aquells que treballen tot allò que els toca i més de dedicar el seu temps lliure a qualsevol cosa que no es redueixi a estudiar i adelantar feina...Tot açò es junta en un sol mes i tots nosaltres hem d'evitar deixar-nos atrapar per l'estrés i l'ànsia de que arribe l'estiu, l'estimat i anyorat estiu!
Com ja he dit abans, sóc una alumna com qualsevol altra, estudie, faig el deures, tinc el cap en tot allò que diguen els professors...Però sóc la primera a la que se li puja el cor a la gola quan arriba l'hora de fer un examen. De fet, en aquestos moments estic a punt de sofrir un atac amb el simple pensament de totes les proves que he de superar fins el fi de curs.
Però això sí, no tot és tan roïn si et dius a tu mateix que si t'esforces ara, en un parell de setmanes podràs tirar-te a la sorra de la platja a veure passar el temps i fent moviments només per tal d'espantar-te les mosques! No es fàcil trobar el punt optimista quan tens temes i temes de les diferents assignatures pendents d'estudiar, però és algo que s'ha de fer pel teu propi bé; es bò posar-te un poc nerviós perqué així potser et centres com toca en l'examen, no obstant això, s'ha de controlar l'estrés que portes perqué tal vegada eixe mateix estrés et bloqueje el cap i no pugues mostrar ben bè tot allò que saps després d'haver estudiat.
Si t'ho saps, l'examen t'eixirà bè; cap pregunta és impossible de respondre. Personalment, crec que si superes el curs sense cap assignatura suspesa (o en les menos suspeses possibles), la recompensa de quasi tres mesos sense fer res és més que bona!
Com ja he dit abans, sóc una alumna com qualsevol altra, estudie, faig el deures, tinc el cap en tot allò que diguen els professors...Però sóc la primera a la que se li puja el cor a la gola quan arriba l'hora de fer un examen. De fet, en aquestos moments estic a punt de sofrir un atac amb el simple pensament de totes les proves que he de superar fins el fi de curs.
Si t'ho saps, l'examen t'eixirà bè; cap pregunta és impossible de respondre. Personalment, crec que si superes el curs sense cap assignatura suspesa (o en les menos suspeses possibles), la recompensa de quasi tres mesos sense fer res és més que bona!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)