Una tragèdia darrere d'un altra

El darrer divendres va tenir lloc al Japó una gran tragèdia; un terratrèmol d'uns 8,9 de magnitut va sacsejar les costes de l'arxipèlag nipó i va impulsar un perillós tsunami de 10 metres d'altura que va posar en alerta a 20 països costaners.

No obstant açò, l'illa més afectada sens dubte es la de Honshu, la principal del Japò. Aquesta illa, va ser-hi desplaçada uns 2,4 metres pel tsunami.

Darreres estadístiques esmenten que han hagut més de 10.000 morts, però aquest no es l'únic problema; el terratrèmol, a més del tsunami, va afectar a una central nuclear, la qual va provocar diversos incendis que van anar expandint-se fins arribar a una refineria de petroli. També ha tallat el transport, ha deixat sense electricitat a més de quatre mil·lions de persones i ha trencat una presa, l'aigua de la qual ha arrasat centenars de cases al seu pas. A més, el problema ha traspassat les fronteres amb E.E.U.U. i ha arribat a Wall Street, on ha fet caure les accions del pais americà pel temor dels inversionistes.

Moltes són les mesures de seguretat preses per les autoritats nipones, (tals com la instal·lació de 1.400 refugis d'emergència), però nombrosos països s'han oferit per ajudar-los i en total, 100.000 soldats estàn preparats per donar suport al país. Exemples d'açò són Suïssa, E.E.U.U. i Nova Zelanda. A més, l'ONU enviarà experts en catàstrofes davant les preocupacions per les conseqüències dels danys, especialment, els provocats per la central nuclear abans anomenada.

Amb això s'espera contribuir a la recuperació d'un país que des de sempre s'ha mantingut com una de les primeres potències mundials.

El conflicte entre el Creacionisme i l'Evolucionisme

Com a primera publicació a aquest bloc, parlaré d'un conflicte prou actual; som producte d'una evolució o de les mans de Deu?

Després d'haver llegit artículs escrits per científics i d'altres per teòlegs i d'haver visitat pàgines on es tractava aquest mateix tema, he arribat a la conclusió de que ambdós grups són capaços de donar arguments prou convincents. No obstant això, sempre seré una persona amb poca tendència a creure en Deu, la Verge i tots eixos Sants que es diu que van predicar la seua paraula.

En la meua opinió, posar en dubte allò que diu la ciència, una mena de coneiximent que té per norma acceptar només aquelles teories i conceptes degudament demostrats i, per contra, obeïr allò que afirma un "èsser suprem" que ningú no ha vist mai ni l'existència del qual hi haja pogut ser provada, és una mostra d'hipocresia i potser d'una necessitat d' aferrar-s'hi a algo sovint per no poder superar els problemes per u mateix.

L'evolució ha sigut des de sempre una teoria prou polèmica, però, també des de sempre l'esglèsia ha fet tot allò que ha pogut per aconseguir que la gent, tant fidels com infidels, pensaren que era incorrecta. I tot per què? Per seguir guanyant els mateixos o potser més diners, per assegurar-se de tenir el control sobre tot. Al menys això es el que els llibres d'història o filosofia m'han anat ensenyat aquests anys mitjançant pàgines i pàgines d'explicacions arran totes les guerres que sacerdots, monjes, bisbes, etc. van provocar per la recerca del seu benefici.

Per què creure's doncs, les paraules d'un grup d'interessats, hipòcrites i egoistes que no tenen més valor que el d'uns llibres creats quan només un parell d'afortunats coneixien l'escriptura? Preferisc pensar que en algún moment fa milers d'anys els meus avantpassats van caminar a cuatre potes y van estar coberts de pèl i pusses que no que un "esperit" els va crear on no hi havia res per pur altruisme!