Decepció

He de confessar que em sent un poc culpable: sabent com estan les coses en l'àmbit educatiu -del qual no podré separar-me fins uns quants anys- no he anat a la manifestació que ha tingut lloc hui per a expressar, una vegada més -i que els nostres estimats polítics facen oïdes sordes-, el descontent general davant dels retalls, inútils e infames retalls!

He preferit passar-me per l'UJI -Universitat Jaume I- a que em desmunten l'esquema que tant m'havia costat fer sobre el meu futur. Una bona decisió on les haja.

I és que, on tots els encarregats de donar les xarrades als pròxims universitaris fan tot el que poden per a convéncer-los de que la carrera a què representen és la millor de totes, els de Medicina prefereixen espantar l'alumnat. En cas contrari, ens hagueren informat millor sobre el transcurs del curs, les assignatures que donaríem, la bona decisió que estem prenent si ens fem metges i un interminable etcètera.

No és que tinguera les idees totalment clares, per a què mentir? Però l'única llum al final del camí, per dir-ho d'una forma més poètica, era eixa opció: una carrera totalment vocacional i altruista, l'objectiu final de la qual no és altre que ajudar als qui ho necessiten.

Així i tot, ni tota la bona intenció del món pot superar la desgana amb que et reben en una carrera en la que l'única cosa que no els falta són alumnes. Què vol dir això? Que, de sobte, tots volem guanyar-nos el cel amb una vida sacrificada pels altres? Que queda millor presentar-te davant dels altres com el Dr. Comtediguen que dient qualsevol altra professió?

No ho sé, només tinc clar que eixos no eren els meus motius i que ara ja no sé si val la pena voler estudiar a l'UJI. O Medicina.