Hui a la classe de Valencià hem parlat de llengües minoritàries i minoritzades i, com que a vegades el meu cap es permet la llibertat de pensar en les coses que vol, he arribat a la conclusió que es prou curiós que, en aprendre una llengua, tots nosaltres tendim a preferir saber les grolleries en lloc d'expressions tan innocents com Bon dia! o He tingut un problema amb... Per què?
A simple vista pareix que això es dega al fet que és graciós perquè, qui no troba divertit allò d'insultar a algú i que aquest desconega el que li has dit?
No obstant això, si aprofundim un poc i, potser, li donem més voltes del que deuríem, ens trobarem amb que és una mena de defensa cap a la possibilitat de que aquestes grolleries estiguen dirigides cap a nosaltres.
Per altra part, possiblement açò siga així pel fet que totes aquestes paraules són molt més simples que frases completes sobre temes més...importants?
Siga com siga, puc assegurar que tots aquells alumnes que en Anglès trauen notes vergonyoses perquè s'empenyen en que no entenen res i donen l'assignatura per perduda, saben perfectament com es diu merda, fill de i un llarg etcètera que no comentaré perquè sóc una xica fina i respectuosa amb el contingut de les meues entrades al bloc.
Ara bé, caldria canviar açò? Siguen verdes o roges les flors segueixen sent flors i unes paraules apreses en un altre idioma segueixen sent paraules apreses en un altre idioma, perquè restringir-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada