dijous, 15 de desembre del 2011

"La Pastora", el maqui hermafrodita

És sens dubte, un del personatges més mítics de "Els Ports" (Castelló). Molt s'ha escrit i parlat sobre ell i alguns ho han fet amb prou mala baba, jo només exposaré els fets.


Florenci Pla Messeguer, conegut com "La Pastora", va nàixer a la Vallibona en 1917 i ho va fer amb una malformació genital que no permetia diferenciar els seus atributs masculins del femenins i, davant del dubte, els seus pares el van batejar com a Teresa per tal de veure si així s'estalviava el servei militar. Però, en l'adolescència va començar a desenvolupar trets masculins evidents malgrat que va viure com a dona fins als trenta-dos anys. 


Les coses van canviar a principis dels ans quaranta, quan els grups clandestins de guerrillers anti-franquistes, els maquis, es van refugiar al massís de "Els Ports" anomenat "El Cabanil" i va decidir unir-se a ells. Aleshores va deixar enrere la indumentària femenina i es va fer dir Florenci.


Però, prompte, la policia va ofegar les aspiracions dels guerrillers. Per això, "La Pastora" i el seu camarada maqui Francisco Serrano van preferir desertar encara que no van deixar de cometre emboscades, robatoris i segrests pel seu compte.


Més tard va emigrar a Andorra, on va exercir com a pastor i contrabandista i on el van detenir l'any 1960. Així va començar una mena de disputa arran el fet de a quina presó enviar-lo, ja que encara que portara temps actuant com a home, als registres encara comptava com a dona. Per això mateix se li van fer unes proves mèdiques que van demostrar que era un home de cap a peus i que patia un pseudohermafroditisme masculí, -els més sensibles que no continuen llegint- amb un escrot bífid i un penis de dimensions reduïdes.


Poc després, va ser jutjat en consell de guerra, que el va sentenciar a quinze anys de presó.


Una història curiosa que va sorgir, com la de l'hotel per a mascotes que vaig escriure fa relativament poc, durant una conversa familiar. Potser ara que has llegit açò et preguntes, per què parlaran d'aquestes coses a s'ha casa? Doncs bé, no ho sé. Però millor és parlar d'açò, un fet curiós com molt pocs ho són, que donar-li voltes al cercle viciós que és el tema de la crisi, de la corrupció dels polítics o del feroç avanç del canvi climàtic.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Merda, mierda, shit, scheiße, hovno...

Hui a la classe de Valencià hem parlat de llengües minoritàries i minoritzades i, com que a vegades el meu cap es permet la llibertat de pensar en les coses que vol, he arribat a la conclusió que es prou curiós que, en aprendre una llengua, tots nosaltres tendim a preferir saber les grolleries en lloc d'expressions tan innocents com Bon dia! o He tingut un problema amb... Per què?

A simple vista pareix que això es dega al fet que és graciós perquè, qui no troba divertit allò d'insultar a algú i que aquest desconega el que li has dit?

No obstant això, si aprofundim un poc i, potser, li donem més voltes del que deuríem, ens trobarem amb que és una mena de defensa cap a la possibilitat de que aquestes grolleries estiguen dirigides cap a nosaltres.

Per altra part, possiblement açò siga així pel fet que totes aquestes paraules són molt més simples que frases completes sobre temes més...importants?

Siga com siga, puc assegurar que tots aquells alumnes que en Anglès trauen notes vergonyoses perquè s'empenyen en que no entenen res i donen l'assignatura per perduda, saben perfectament com es diu merda, fill de i un llarg etcètera que no comentaré perquè sóc una xica fina i respectuosa amb el contingut de les meues entrades al bloc.

Ara bé, caldria canviar açò? Siguen verdes o roges les flors segueixen sent flors i unes paraules apreses en un altre idioma segueixen sent paraules apreses en un altre idioma, perquè restringir-ho?