Els EMA's van tenir lloc el darrer diumenge a les 21:00 hores i, com cada any, va estar ple d'excentricitats cortesia dels artistes nominats. I, totes aquestes extravagàncies, tenen nom i cognoms i ens venen donades de totes les maneres.

En primer lloc, cal anomenar la cantant britànica Jessie J, qui ha sobreeixit amb cançons com Price Tag encara que va començar la seua carrera fa, com aquell que diu, dos dies.
Amb tan sols vint-i-tres anys, aquesta xica forma part de les llistes d'artistes més escoltats quasi a tot arreu, Espanya inclosa. Però, per suposat, part de la propaganda que s'ha fet a si mateixa li ve de la seua imatge, sempre coberta amb dissenys complexos i estranys que no va dubtar a dur en la gala dels EMA's. Potser no va eixir amb premi, però va fer un boníssim espectacle que va deixar ben clar que la seua veu es mereixia un reconeixement.
També hauriem d'esmentar la cantant Katy Perry qui, des dels seus inicis com a artista globalment coneguda amb cançons com Hot n' Cold, fins ara, amb altres tals com Last Friday Night, s'ha fet un lloc en tots els mòvils, reproductors de música i ordenadors jovents de la mà d'una estètica força acolorida i, sovint, setentera.
Ella si va sortir amb el gallardó de Millor Directe i, personalment, crec que s'ho havia guanyat. Com va dir, és molt fàcil baixar-se una cançó d'Internet o veure un video des del Youtube, però això no produeix la mateixa satisfacció que anar a un concert i veure amb els teus propis ulls fins on pot arribar la imaginació d'un bon artista.

Qui hauria pensat mai que una jove el nom de la qual és Stefani Joanne Angelina Germanotta podia arribar tant alt algun dia? Doncs si, ho ha fet, i sempre que ix en públic demostra perquè. No s'amaga, segueix sent fidel al seu estil impossible, constituint tota ella una icona per a tots els seus fans, anomenats per ella monsters.
Sempre sorprèn, sempre té als seus seguidors esperant per tal de veure què noves ocurrències li venen al cap i, puc dir, que mai et decep, sempre supera les expectatives. Per això, va acabar amb un premi a la Millor artista femenina, a la Millor cançó i al Millor video gràcies a la seua creativitat a l'hora de composar Born This Way.
Bé doncs, ara la pregunta no és altra que, per què ens atrau tot allò estrafolari? Quina mena d'atractiu té per tots nosaltres que una persona feta de la mateixa matèria de la que estem fets nosaltres s'adorne amb robes que ningú no ens posariem mai? Ni idea, però sembla que no té importància, cada vestimenta és ara com un senyal de identitat pels artistes. Com es sol dir per ací, quant més sucre més dolç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada