Best Friends Pet Care Resort

L'entrada de hui serà una mena de tribut a totes aquelles converses que tan prompte poden anar del fred que fa, les banyes que tal artista li ha posat a la seua parella que -per descomptat!- tothom ha de conèixer, la propera arribada dels extraterrestres o, afegim-li doncs un poc de serietat a l'assumpte, d'economia.

És un fet que el planeta Terra s'afona en un mar de deutes, misèria i desesperació, que tots el polítics són uns inútils amb una veu massa esperançadora i que tots el votants ho són més encara per permetre que governen. O que, al menys, intenten fer-ho. Però allò que ara ens ocupa és posar-li mida a la estupidesa humana, és a dir, com pot ser que, estant com estem -amb països sencers morint de fam, guerres expandint-se per tot arreu, malalties rares que ningú no s'anima a investigar per falta de fiança i un llarg etcètera-, siga possible que hi haja persones que posen per davant de si mateixes a les seues mascotes?

Potser vos pregunteu de què estic parlant, doncs bé, el darrer diumenge vaig parlar d'açò mateix amb la meua família i, sincerament, em va semblar tan inversemblant que només arribar a casa ho vaig buscar per Internet. Grans foren la meua sorpresa i disgust en trobar un article interessantisim titulat: Disney World inaugurarà un hotel de lujo para mascotas. Com ho heu llegit! Un hotel per a mascotes. No sóc una persona partidària del maltractament animal i, per això mateix, voldria dir dues coses: per una part, que aquest és una altra mena de maltractament més silenciós, no tan cridaner. Per una altra, per què invertir diners en aquesta -no tinc altra paraula per a descriure-la- merda quan els nombres rojos s'acumulen en tots els comptes bancaris? Per l'amor de Déu!

El famós hotel, anomenat concretament Best Friends Pet Care Resort i inaugurat a Florida, conta amb més de 4.600 metres quadrats d'àrees de joc i d'espais per allotjar fins a 270 gossos i 30 gats -no sé per què no al revés, potser els gats no tinguen els mateixos drets que els gossos o alguna bogeria semblant!- en una nit, així com també petites mascotes com hàmsters, cobais, conills i fures. Però per descomptat que això no és tot per què, de sobte, tot animal digne necessita una habitació VIP amb televisió, llits ortopèdics i patis privats, un parc aquàtic només per a canins de 121 metres quadrats i atencions especials com gelats o tonyina per a picar!

En paraules de Dennis Dolan, presidenta i directora executiva de l'hotel: "La nostra meta és assegurar que les mascotes que es queden amb nosaltres tinguen unes divertides vacances plenes d'acció". Per favor, qui pense que aquesta dóna hauria d'anar a veure un psicòleg que aixeque el braç!

Bé, allò pitjor de tot és, sens dubte, que la empresa Best Friends Pet Care té el seu bon grapat d'èxit i compte amb 40 centres de cura de mascotes en 18 estats de Estats Units -i jo que pensaba que els americans pertanyien al país més desenvolupat!

I al mateix temps que açò passa, molta gent està reduint a inhumanes les seues condicions de vida... Sembla mentida, veritat? 

Victoria's Secret Angels

Encara que ja hagen passat uns dies des que va tenir lloc (concretament, el darrer 10 de Novembre), a l'entrada de hui parlaré de la desfilada dels Angels de Victoria's Secret, una companyia nord americana que dissenya llenceria i altres productes de bellesa femenina des que fou fundada l'any 1977 per Roy Raymon qui, tot s'ha de dir, va suicidar-se al 1993 al saltar del pont del Golden Gate (California).


Doncs bé, aquesta desfilada serveix per a dos coses: una, per a que els homes siguen castigats per les hormones i dues per a que les dones ens posem a dieta. I es que els Angels tenen molt poc de diví i massa de pecat! Ho això diuen. La característica que més em crida l'atenció és eixe bombolleig hipnòtic que tenen totes tot i pujades a eixos andamis que algunes persones reconeixen com a ximples tacons. 


La desfilada va estar dividida en set parts, cadascuna més cridanera e inversemblant que l'anterior que posa en evidència que, per tal d'anar a dormir, no hi ha prou amb uns pantalons i una camisa, sinó que hi ha que posar-se damunt tota una parafernàlia que sembla suscitar de tot, menys bons somnis. Així doncs, començarem amb la part important:


- Ballet: després de l'actuació d'uns ballarins que practicaren algunes de les posicions i girs propis del ballet (vaja, què curiós!), les models van entrar totes vestides amb tuls, plomes i ales de papallona.

- Super Angels: aquest va ser el moment de les recreacions dels looks dels herois (o heroïnes) dels còmics. Colors neó i lletres XXL per la part més alternativa del show. A més a més, va arribar el moment de dur a terme la primera actuació en directe, les de Kanye West i Jay-Z (famosos rapers nord americans).

- Passion: estètica espanyola amb un fons groc i roig que il·luminava dues enormes alfombres en forma de cor confeccionades amb pètals gegants. Ventalls, peinetes i volants per a una part plena de passió (açò no deixa de sorprendre'm!).

- Angels Aquatic: part del show dedicada al mar. Frecs imitant la vegetació marina, formes inspirades en clòtxines, pedreria i molt de cristall com els reflexos que fa la mar a la llum del Sol o a la Lluna. Ací va ser el torn d'eixir a escena a Maroon 5 i la seua cançó Moves Like Jagger.

- I put a spell on you: part plena de senyals romàntiques amb estètica de principis del segle XIX on la randa fou la protagonista.

- Club Pink: també colors i llums de neó per a la col·lecció més jove de Victoria's Secret, la qual va posar punt i final al show. Això si, no per ser l'últim acte fou el menys emocionant! La rapera Nicki Minaj va tenir el seu protagonisme i va marcar un molt bon final.

- ¡Fin de fiesta!: s'acaba el show amb un remix d'èxits de Lady Gaga, totes les top model van eixir a la passarel·la a ballar amb globus i confeti que va caure del sostre i amb els cantants que havien fet més impressionant la desfilada actuant en directe davant tots aquells enamorats de la moda.

Doncs així és com s'entén ara la moda en general i la llenceria en particular: com tot un espectacle ple d'actuacions, colors i animació en directe. Encara que no puc evitar preguntar-me com ens quedaria aquesta roba (podem dir-li així realment?) a la resta de mortals femenines amb un gust especial per menjar i no precisament verdures. Realment aquests dissenys estan fets per a nosaltres?

Saber de lletra

Enric Valor i Vives fou un narrador valencià que va fer un dels treballs més importants de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou també un dels principals promotors de l'estandardització i normalització del valencià.


A banda de la seua coneguda trilogia El Cicle de Cassana (Sense la terra promera, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó) i d'unes altres obres soltes també conegudes, cal anomenar La idea de l'emigrant.


Aquesta es una novel·la que gira al voltant de la vida d'una família de masovers, els Ripoll, que, en quedar sense pares, van haver de traure endavant la seua herència, el mas de la Til·lera. Els orfes, Vicent i Bernat, van dur una relació fraternal sense cap agitació fins que aquest últim decideix que el camp se li queda xicotet, que vol saber de lletra. Aleshores, una sèrie d'esdeveniments tenen lloc: Vicent troba una muller, Basília, que prompte desenvolupa una atracció fatal arran Bernat; per part del matrimoni venen al món dos Ripoll més, Vicenteta i Basili i Bernat es casa amb Teresa, una dona de salut feble que mor temps després de donar-li al camperol un fill, Àngel.


Arriba un moment en que Bernat vol provar sort a Amèrica, vol fer-se ric per tal d'aconseguir que el seu fill pogués estudiar i proporcionar-se un bon futur lluny de les amargors i durs treballs del camp. Així doncs, se'n va a Argentina i deixa al seu fill a càrrec del seu germà i família. Àngel pateix injustament el resultat de les frustracions dels seus parents: l'oncle que no suporta que el xiquet vulga, com va voler son pare, saber de lletra, la tia que veu en ell una personificació del seu amor impossible i els cosins, que no els han ensenyat a respectar-lo. 


No obstant açò, al mateix temps que Bernat comença a enviar diners des d'Amèrica, la sort d'Àngel canvia i, amb tones d'esforç, aconsegueix traure's el batxillerat ajudat pels interessos de tots aquells que no volen altra cosa que prendre part dels triomfs de Bernat a l'altra banda del món, troba una parella i una vocació, la de advocat.


Encara que la pena que sents per Àngel resta entreteniment al llibre, un camí comences a llegir-lo la curiositat per resoldre tota mena d'interrogants et sacseja: fins on arribarà la gelosia i egoisme de Basília? Què pasarà a Argentina amb Bernat? Aconseguirà Àngel traure's la carrera? Si ho fa, què serà del mas de la Til·lera i dels seus altres habitants?


És interessant i mostra com l'ésser humà pot arribar a arrossegar-se pel fang per tal d'aconseguir alguna almoina d'aquell que té alguna cosa que pot proporcionar-le, si estreny el botons que ha d'estrènyer, qualsevol tipus de benefici, econòmic, polític, social...Tal vegada pots aprendre com no t'has de comportar amb els altres i que has de ser capaç d'eixir endavant per tu mateix o amb les menors ajudes exteriors possibles.

Els MTV EMA tornen al 2011!

Els MTV Europe Music Awards (EMA's) són uns premis que es donen anualment des del 1994 i engloben una sèrie de categories: millor grup internacional, millor video, millor directe, millor artista revelació, millor Pop, millor Hip Hop, millor Rock, etc. En resum, tot allò relacionat amb la música europea.


Els EMA's van tenir lloc el darrer diumenge a les 21:00 hores i, com cada any, va estar ple d'excentricitats cortesia dels artistes nominats. I, totes aquestes extravagàncies, tenen nom i cognoms i ens venen donades de totes les maneres.






En primer lloc, cal anomenar la cantant britànica Jessie J, qui ha sobreeixit amb cançons com Price Tag encara que va començar la seua carrera fa, com aquell que diu, dos dies.


Amb tan sols vint-i-tres anys, aquesta xica forma part de les llistes d'artistes més escoltats quasi a tot arreu, Espanya inclosa. Però, per suposat, part de la propaganda que s'ha fet a si mateixa li ve de la seua imatge, sempre coberta amb dissenys complexos i estranys que no va dubtar a dur en la gala dels EMA's. Potser no va eixir amb premi, però va fer un boníssim espectacle que va deixar ben clar que la seua veu es mereixia un reconeixement.

També hauriem d'esmentar la cantant Katy Perry qui, des dels seus inicis com a artista globalment coneguda amb cançons com Hot n' Cold, fins ara, amb altres tals com Last Friday Night, s'ha fet un lloc en tots els mòvils, reproductors de música i ordenadors jovents de la mà d'una estètica força acolorida i, sovint, setentera.


Ella si va sortir amb el gallardó de Millor Directe i, personalment, crec que s'ho havia guanyat. Com va dir, és molt fàcil baixar-se una cançó d'Internet o veure un video des del Youtube, però això no produeix la mateixa satisfacció que anar a un concert i veure amb els teus propis ulls fins on pot arribar la imaginació d'un bon artista.




Això si, qui s'emporta el premi a la més cridanera, com tothom pot imaginar-se, no és altra que l'afamada Lady Gaga.


Qui hauria pensat mai que una jove el nom de la qual és Stefani Joanne Angelina Germanotta podia arribar tant alt algun dia? Doncs si, ho ha fet, i sempre que ix en públic demostra perquè. No s'amaga, segueix sent fidel al seu estil impossible, constituint tota ella una icona per a tots els seus fans, anomenats per ella monsters.


Sempre sorprèn, sempre té als seus seguidors esperant per tal de veure què noves ocurrències li venen al cap i, puc dir, que mai et decep, sempre supera les expectatives. Per això, va acabar amb un premi a la Millor artista femenina, a la Millor cançó i al Millor video gràcies a la seua creativitat a l'hora de composar Born This Way.




Bé doncs, ara la pregunta no és altra que, per què ens atrau tot allò estrafolari? Quina mena d'atractiu té per tots nosaltres que una persona feta de la mateixa matèria de la que estem fets nosaltres s'adorne amb robes que ningú no ens posariem mai? Ni idea, però sembla que no té importància, cada vestimenta és ara com un senyal de identitat pels artistes. Com es sol dir per ací, quant més sucre més dolç!

Ay! Colomitos inolvidables

Joaquim Monzó i Gómez, conegut com Quim Monzó, va nàixer a Barcelona al 1952 i a hores d'ara és un narrador i periodista espanyol que escriu principalment en català. Açò sumat a les seues col·laboracions en Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1 des dels anys vuitanta, han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars: es diu d'ell que bareja dos registres, un realista i líric i un altre fantàstic i grotesc, que té un virtuosisme que el permet jugar amb les paraules, que és un escriptor "políticament incorrecte".


L'obra que voldria destacar és Guadalajara, escrita per Monzó l'any 1996 i gràcies a la qual va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or. El llibre es compon de catorze históries dividides en cinc apartats i que responen als següents títols: Vida familiar, A les portes de Troia, Les llibertats helvètiques, Gregor, Fam i set de justícia, El dia de cada dia, La vida es tan curta, El poder de la paraula, La literatura, La força centrípeta, Estratègies, Vida dels profetes, Durant la guerra i Els llibres. 


Totes elles conten amb un ensenyament profund, que va més enllà de les paraules expressades al llibre i que mostren que la vida gira en milers de sentits i qualsevol decisió pot ser la correcta depenent de la perspectiva amb que siga observada.


Encara que no puga definir-me com una fanàtica de les novel·les amb vàries històries entre les quals no pot establir-se cap relació, recomane l'obra per la facilitat del llenguatge, perquè tots els contes narrats són lleugers i tenen sovint finals oberts que pots completar com vulgues. A més a més, constitueix una mostra de que el català també serveix per a la literatura, que sense ell, probablement l'obra perdria gran part del sentit que Monzó li va atribuir en el seu moment, encara que haja sigut traduïda al castellà.