Per a parlar d'aquesta qüestió m'agradaria centrar-m'hi en les diferències entre ambdós sexes en allò referit a la recerca de treball.
Recents estudis afirmen que a Espanya, la diferència entre els sous d'homes i dones es trobava sobre el 26% a l'any 2006. Des d'aleshores fins ara, la xifra s'ha reduït al 16%. No obstant això, jo soc l'opinió que els homes compten infinitat d'avantatges a l'hores de cercar treball.
Gran part d'aquest problema recau sobre la por dels empresaris a les baixes maternals en les dones que tenen una edat compresa entre els 30 i 40 anys; al contractar una dona, cal mirar si té parella, està casada o té fills.
En el primer cas, la dona en qüestió pot necessitar dies per casar-se o tenir fills, (vull dir que hi ha moltes probabilitats de quedar-s'hi prenyada i, aleshores, necessitaria com a mínim cinc mesos entre tenir i cuidar del fill). Quant al segon cas no s'hi posen tantes peques, però en parlar del tercer cas la cosa canvia; els fills poden caure malalts o necessitar qualsevol altre tipus d'atenció que, m'atreviria a dir, que en la majoria dels casos ve donada per sa mare; és per açò que es parla dels "problemes de disponibilitat".
Aprofitaré per comentar de la injustícia d'aquells treballs considerats sempre com a femenins que, per ser realitzats per homes, prenen més valor, (de cuinera a xef, de costurera a dissenyador). Es açò una necessitat de provar que els homes son més hàbils que les dones fins i tot en aquests casos?
En conclusió; hem avançat, és clar que sí, ja que a poc a poc la dona pot participar i realitzar tasques tals com les derivades de la política i queda vigent precisament per açò, que no hi seguim "aturats" en l'època on es pensava i prohibia a la dona eixir de la cuina, però estic seguda que encara així, es podrien polir molts detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada