Una altra de pirates!

Un any més, Pirates del Carib ens porta una nova aventura a les grans pantalles i, com a fan de l' antigament anomenada trilogia, no he pogut evitar anar al cine a enterar-me de primera mà dels nous problemes als que Jack Sparrow haurà d'enfrontar-se.

Puc dir que no he quedat decebuda, encara amb la supressió de personatges tals com Will Turner o Elizabeth Swann, que en les altres tres pel·lícules van donar vida a dos fervients enamorats.

Doncs, en Marees Misterioses ens trobem amb un nou Jack Sparrow que ha sigut víctima d'un robament d'identitat per part d'un amor de joventut; una jove anomenada Angelica que, com a sorpresa per part dels directors de la pel·lícula no és altra que l'espanyola Penélope Cruz, tot un orgull per a nosaltres que algú de la terra haja de compartir la pantalla amb un dels pesos pessats del cine, Jhonny Deep! No contaré res més de l'anomenada pel·lícula per tal de no llevar la il·lusió d'anar a vore-la, només la recomanaré ja que té un fum d'acció, humor i una dosis de romanticisme barrejat amb ironia i més humor que des de sempre a caracteritzat el nostre capità Jack Sparrow.

A més a més, el seu final obert ens dona peu a que imaginem l'acabament que més ens agrade i potser ens portem una sorpresa i en un temps ens tornem a trobar una nova pel·lícula!

Quina opció triaries tu si...?

Un dels majors defectes de l'home és, sens dubte, la seua necessitat de conèixer les opinions alienes, tant per coses tan simples (com quin tipus de roba has de portar per tal de no ser criticat), com per a prendre les decisions més importants (com a quin partit polític votar).

Personalment, crec que si l'ésser humà s'ha distingit dels animals per la seua capacitat de raonar, no hauria d'oblidar-se del seu propi criteri a l'hora de triar totes eixes coses que repercuteixen en la seua vida. No vull dir amb açò que siga roïn demanar consell als demés per tal d'ajudarte a triar què opció pot resultar més beneficiosa, però s'ha de tenir en compte que cap persona coneixerà millor la teua situació que tu mateix, és a dir, potser que els teus familiars t'aconsellen amb el cor a la mà, però això no vol dir que a l'hora de donar arguments a favor o en contra d'una elecció no imponguen la seua pròpia situació. Per molt que utilitzen la frase "si jo fos tu...", és poc probable que puguen posar-s'hi totalment en el teu lloc.

Les Supersticions

Una superstició és la creència en que un determinat fenomen o situació té una explicació mística, màgica o simplement adquirida cultural o socialment sense cap tipus de demostració científica.
A continuació, un llistat de les supersticions més anomenades i conegudes i una xicoteta explicació sobre per què han sigut considerades com a tal;

El Groc

La tradició cristiana va relacionar aquest color amb el del sofre dels inferns i el va convertir en la imatge de la falsedat i la traició. A més és el símbol de l'adulteri i dels heretges i apestats de l'Edat Mitjana.

Escales

Passar sota una escala dona mala sort; acaba amb tota possibilitat de casar-se durant eixe any. Aquesta superstició va tenir un origen religiós i aquest va ésser el següent; quan l'escala es col·loca contra la paret forma un triangle, que l'Esglesia va identificar amb el símbol que correspon al que va formar l'escala per la qual es va baixar el cos de Crist amb la Creu i el sòl. Es pensava que en aquest triangle vivien la maldat i el dimoni.

Els Gats Negres

Al segle XII, l'Esglesia va començar una persecució als gats, als que considerava símbol del dimoni i cos metamòrfic de les bruixes. Aquesta persecució va prendre's tan seriosament que va arribar a convertir-se en espectacle la nit de San Joan, nit en la que aquestos animals eren cremats en fogueres.

El Paraigües

Mai a d'obrir-se un paraigües en l'interior d'una casa, d'un lloc tancat o fins i tot, el vestíbul o balcó de qualsevol lloc. Fer-ho implica interrompre l'itinerari del regne de la llum, (el Sol) i això molestava als déus.

La Sal

La sal és un element de la terra que des de sempre s'ha considerat protectora davant maleficis i portadora de bona sort. No obstant açò, derramar de forma involuntària la sal o que es caiga un saler dona mala sort per què aquell que haja sigut responsable de l'incident, derramarà tantes llàgrimes com grans de sal hagen sigut desperdiciats. Alguns pretenen que aquesta creència procedeix de l'últim Sopar, en la que Crist va cometre eixe error.

Tenen els xics la vida més fàcil que les xiques?

Per a parlar d'aquesta qüestió m'agradaria centrar-m'hi en les diferències entre ambdós sexes en allò referit a la recerca de treball.

Recents estudis afirmen que a Espanya, la diferència entre els sous d'homes i dones es trobava sobre el 26% a l'any 2006. Des d'aleshores fins ara, la xifra s'ha reduït al 16%. No obstant això, jo soc l'opinió que els homes compten infinitat d'avantatges a l'hores de cercar treball.

Gran part d'aquest problema recau sobre la por dels empresaris a les baixes maternals en les dones que tenen una edat compresa entre els 30 i 40 anys; al contractar una dona, cal mirar si té parella, està casada o té fills.

En el primer cas, la dona en qüestió pot necessitar dies per casar-se o tenir fills, (vull dir que hi ha moltes probabilitats de quedar-s'hi prenyada i, aleshores, necessitaria com a mínim cinc mesos entre tenir i cuidar del fill). Quant al segon cas no s'hi posen tantes peques, però en parlar del tercer cas la cosa canvia; els fills poden caure malalts o necessitar qualsevol altre tipus d'atenció que, m'atreviria a dir, que en la majoria dels casos ve donada per sa mare; és per açò que es parla dels "problemes de disponibilitat".

Aprofitaré per comentar de la injustícia d'aquells treballs considerats sempre com a femenins que, per ser realitzats per homes, prenen més valor, (de cuinera a xef, de costurera a dissenyador). Es açò una necessitat de provar que els homes son més hàbils que les dones fins i tot en aquests casos?

En conclusió; hem avançat, és clar que sí, ja que a poc a poc la dona pot participar i realitzar tasques tals com les derivades de la política i queda vigent precisament per açò, que no hi seguim "aturats" en l'època on es pensava i prohibia a la dona eixir de la cuina, però estic seguda que encara així, es podrien polir molts detalls.