Una bona forma de tirar els diners!

Uns dies després de publicar el greu esdeveniment al Japò, utilitzaré el bloc per parlar d'un tema tan actual com depriment; la decadència del món a l'hora de triar a les seues icones musicals.

Hui en dia et poses la ràdio i l'únic que escoltes són les ràncies cançons d'uns xiquets o xiquetes que saben de música lo mateix que un gos de cirurgia. O es que Justin Bieber, Miley Cyrus i derivats es mereixen ser reconeguts amb el mateix nom que grups tals com AC/DC, els Rolling Stones o altres músics més actuals?

En la meua humil opinió, els ha sigut massa fàcil atacar el sector infantil perquè, quants xiquets s'hauràn quedat sens una motxilla de Hannah Montana o un CD de qualsevol cantant pertanyent a Disney Channel?

L'altre dia vaig comprar-me una revista i hi havia tot un reportatge, amb les seues corresponents tres pàgines, que havia sigut emprat per descriure la casa de Justin Bieber, un adolescent de setze anys que deu de tenir més diners que una població sencera d'Àfrica. Doncs, fullejant l'anomenada revista vaig trobar-me amb un pis prou més gran de lo que un xiquet com ell necessita i em vaig preguntar, és així com deuen estar les coses en plena crisi econòmica? Pares i mares patint per trobar un treball i aquest xic vivint en una casa on podrien viure dos o tres famílies?

Dades com aquestes són les que pitjor em senten, sobretot pel fet que no s'hi pot fer res per evitar que persones d'aquest tipus s'enriqueixin a la nostra costa. A més, no veig normal que un professor, que dedica hores a ensenyar coses útils als propers treballadors, guanye menys diners o siga el primer en la llista que el govern té preparada per llevar sou de ser necessari.

Però gran part de la culpa pertany a grups com Disney Channel, que poc a poc ens va transmetent trossos de la cultura americana que de poc pot servir-nos hui en dia. Encara recorde les bones pel·lícules que en creava i que jo veia de menuda! Tot allò s'ha anat distorsionant i ara en lloc de veure al tradicional Mickey Mouse ens trobem buscant-li la gràcia a una adolescent que oculta la seua vertadera identitat a la resta del món perquè aquest no sàpiga que és una estrela del rock!

De veritat valdrà la pena encendre la televisió d'açí a uns anys, quan la part més cutre d'Amèrica ens haja invadit?