dissabte, 15 d’octubre del 2011
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Els coloms missatgers, unes aus que han fet història
Hui parlaré sobre uns animals que sempre m'han cridat l'atenció; els coloms missatgers. Com és possible que unes aus així de ximples siguen considerades capaços de transportar correu?
Doncs, primer, un poc d'història; la funció primitiva dels coloms missatgers fou la de comunicar actuacions històriques per tal de fer constància de molts dels herois que hui dia coneixem pels llibres d'història. Més tard, a la Segona Guerra Mundial, aquests animalets només pertanyien a uns pocs privilegiats que les utilitzaven per enviar informació sobre victòries i derrotes bèl·liques o també per avisar del perill, com quan van avisar als francesos del desembarcament a Normandia dels alemanys. A més a més, també van ser emprades en temps de pau per qüestions sanitàries, com per tal d'enviar sang a diferents laboratoris.
Ara bé, com fer per entrenar-les? Per fer-ho, s'han de tenir en compte unes normes bàsiques; perquè aquests animals decideixin tornar al seu colomar s'ha de tenir especial cura d'aquest, encara que supose que a tothom ens agrada l'ordre a les nostres cases. Una altra regla és que s'han de separar aquests coloms dels seus semblants als tres mesos per criar-los a un lloc apartat, així seran ells qui decidiran quan començar a volar. Però, sobre tot, s'ha de tenir en ment que s'han de tenir sempre sota control, fins i tot quan vole ell sol, ha de fer-ho en companyia d'altres coloms ja ensinistrats i del propi ensinistrador ampliant a poc a poc el recorregut.
I, com diferenciar un colom normal d'un missatger? Bé, encara que físicament tots els coloms semblen idèntics, no ho són en comportament. Els coloms missatgers són molt resistents a la fatiga i als canvis climàtics, són més àgils i tenen més vitalitat.
Un camí has llegit tot açò, no penses com jo que, en lloc de tenir tanta cura d'uns animals la funció dels quals ha sigut totalment superada per la tecnologia, s'hi podria dedicar més temps a fer coses útils com trobar vacunes per a malalties que estan acabant amb un gran percentatge de la població mundial o de traure endavant les energies renovables?
Doncs, primer, un poc d'història; la funció primitiva dels coloms missatgers fou la de comunicar actuacions històriques per tal de fer constància de molts dels herois que hui dia coneixem pels llibres d'història. Més tard, a la Segona Guerra Mundial, aquests animalets només pertanyien a uns pocs privilegiats que les utilitzaven per enviar informació sobre victòries i derrotes bèl·liques o també per avisar del perill, com quan van avisar als francesos del desembarcament a Normandia dels alemanys. A més a més, també van ser emprades en temps de pau per qüestions sanitàries, com per tal d'enviar sang a diferents laboratoris.
Ara bé, com fer per entrenar-les? Per fer-ho, s'han de tenir en compte unes normes bàsiques; perquè aquests animals decideixin tornar al seu colomar s'ha de tenir especial cura d'aquest, encara que supose que a tothom ens agrada l'ordre a les nostres cases. Una altra regla és que s'han de separar aquests coloms dels seus semblants als tres mesos per criar-los a un lloc apartat, així seran ells qui decidiran quan començar a volar. Però, sobre tot, s'ha de tenir en ment que s'han de tenir sempre sota control, fins i tot quan vole ell sol, ha de fer-ho en companyia d'altres coloms ja ensinistrats i del propi ensinistrador ampliant a poc a poc el recorregut.
I, com diferenciar un colom normal d'un missatger? Bé, encara que físicament tots els coloms semblen idèntics, no ho són en comportament. Els coloms missatgers són molt resistents a la fatiga i als canvis climàtics, són més àgils i tenen més vitalitat.
Un camí has llegit tot açò, no penses com jo que, en lloc de tenir tanta cura d'uns animals la funció dels quals ha sigut totalment superada per la tecnologia, s'hi podria dedicar més temps a fer coses útils com trobar vacunes per a malalties que estan acabant amb un gran percentatge de la població mundial o de traure endavant les energies renovables?
dilluns, 3 d’octubre del 2011
La pau no tria persones
A l'entrada de hui parlaré d'una dona que, al meu judici, té tot el dret d'ésser considerada un exemple a seguir i que, per desgràcia, no he pogut conèixer fins la seua mort el passat 25 de setembre d'aquest any a causa d'un càncer. El seu nom fou Wangari Muta Maathai.
Wangari Muta Maathai, fou una activista política i ecologista nascuda a Kènia. Cal destacar que, envers dels perjudicis -que no són més que ignorància- de la gent que hi pensa que una dona de color no pot arribar molt lluny, la senyora Maathai fou capaç de superar totes aquestes barreres i sobreeixir fins i tot per davant de molts dels blancs que hi han actualment al món.
Al 1977, va fundar el Moviment Cinturó Verd, una espècie de lobby* ecologista responsable de la plantació d'arbres per tot Nairobi per tal d'evitar l'erosió del sòl. Més tard, al 1989, hi va salvar el Parc Uhuru de Nairobi al parar la construcció d'un complex urbanístic, la qual cosa va fer que fos triada com diputada del parlament del país. Al 2003, va ésser nomenada Ministra de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge i, al 2005, fou elegida com la primera presidenta del Consell Econòmic, Social i Cultural de la Unió Africana.
No obstant açò, allò que més cal destacar de la senyora Maathai és el fet que fou Premi Nobel de la Pau al 2004. Això i que va dir a una conferència que s'hi va dur a terme seguidament de l'anunci del premi, que el virus VIH causant del sida fou producte de l'enginyeria genètica i que, posteriorment, fou alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com un arma de destrucció masiva per tal de castigar als negres.
En fi, com ja he dit, fora de les seues especulacions envers del món occidental, crec que és una de les poques persones que, hui en dia, hi passa a la història per un motiu important, no per tenir relacions amb no se quin actor o cantant o per operar-s'hi de cap a peus o per tenir vint propietats milionàries mentre la seua gent pateix tot tipus de malalties!
*lobby: grup de persones que intenten influir en les decisions del poder executiu o legislatiu en favor de determinats interessos.
Wangari Muta Maathai, fou una activista política i ecologista nascuda a Kènia. Cal destacar que, envers dels perjudicis -que no són més que ignorància- de la gent que hi pensa que una dona de color no pot arribar molt lluny, la senyora Maathai fou capaç de superar totes aquestes barreres i sobreeixir fins i tot per davant de molts dels blancs que hi han actualment al món.Al 1977, va fundar el Moviment Cinturó Verd, una espècie de lobby* ecologista responsable de la plantació d'arbres per tot Nairobi per tal d'evitar l'erosió del sòl. Més tard, al 1989, hi va salvar el Parc Uhuru de Nairobi al parar la construcció d'un complex urbanístic, la qual cosa va fer que fos triada com diputada del parlament del país. Al 2003, va ésser nomenada Ministra de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge i, al 2005, fou elegida com la primera presidenta del Consell Econòmic, Social i Cultural de la Unió Africana.
No obstant açò, allò que més cal destacar de la senyora Maathai és el fet que fou Premi Nobel de la Pau al 2004. Això i que va dir a una conferència que s'hi va dur a terme seguidament de l'anunci del premi, que el virus VIH causant del sida fou producte de l'enginyeria genètica i que, posteriorment, fou alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com un arma de destrucció masiva per tal de castigar als negres.En fi, com ja he dit, fora de les seues especulacions envers del món occidental, crec que és una de les poques persones que, hui en dia, hi passa a la història per un motiu important, no per tenir relacions amb no se quin actor o cantant o per operar-s'hi de cap a peus o per tenir vint propietats milionàries mentre la seua gent pateix tot tipus de malalties!
*lobby: grup de persones que intenten influir en les decisions del poder executiu o legislatiu en favor de determinats interessos.
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Correllengua!
El Correllengua és el nom d'una campanya cultural que s'hi fa cada any destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.
Està inspirada en la Korrika, que és una cursa popular a favor de la llengua basca. El 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va fer una iniciativa d'aquest tipus a Mallorca on la continuen fent els anys que no fan Acampallengua. El 1995 es comença a fer al País Valencià i, a partir del 1996, a la resta de territoris de parla catalana.
Els seus objectius són:
- La defensa de la unitat i oficialitat de la llengua catalana en els esmentats Països Catalans.
- La fidelitat lingüística.
- Commemorar els 304 anys de l'inici de la Guerra de Successió, qualificada de "300+4 anys de repressió i resistència".
- Commemorar l'aniversari del naixement d'en Jaume I.
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana és l'entitat encarregada d'organitzar el Correllengua en tots els territoris de parla catalana excepte a la Comunitat Valenciana on aquesta tasca la du a terme l'organització Acció Cultural del País Valencià.
En el Correllengua es fan un seguit de d'actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic del quals és el pas de la flama per les diferents localitats del territori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)