Teatre, d'Àngel Guimerà

Escena VII

Saïd: Què estrany que sóc! Hi ha cops que donaría

per ser ja en terra aquesta nau i d'altres

voldría que la costa sempre, sempre ens fugís al davant sens mai tenir-la.

Mes, què passa amb el meu ser? I això de l'hora

que ella em volgué matar! I com s'explica

que jo la perdonés? Doncs ara sento

no haver-la mort i trepitjat, per rompre

l'encís que em lliga a aqueixa dona estranya,

que no sé què hi ha en ella, que no és feta

com les altres ho són; que és aromosa

d'un aroma que ofega i embriaga,

i fa plorar per dintre i esborrona!

Ah! Que vagi a l'harem! Mes jo podía

no portar-la a son pare tan de pressa.

Jo podía llavors, quin greu! Al cloure ella els ulls decandida, com no em veien,

pendre en les mans son cap i contemplar-la

dolçament fit a fit i a flor de llavi,

aguantant-me el respir i els salts dels muscles!

I al sentir-me morir, sa galta freda

acostar-la a ma galta xardorosa,

estrènyer-la a mon pit i al rebregar-la

dins mes grapes d'acer com flor de lliri,

ofegar-la a petons i fer-la meva

amb l'instint de la fera i del salvatge!

Si ara aquíla tingués com aquell vespre!

Si ara aquí la tingués, una altra volta

com a un nin a son pare la duria,

sens mirar-la tan sols, que em fa vergonya!

Una d'homes i dones

Enlloc de parlar de la Magdalena, darrera festa viscuda a Castelló, he decidit fer-ho d'un tema amb tan poca relació amb l'anomenada festivitat com és la hipocresía de la societat en què vivim. Faig referència amb açò al marcat masclisme que encara ara forma part de la ideología de moltes persones.

Aquest tema en particular és un dels que més m'alteren, pel fet que àmbits que han sigut considerats sempre com pertanyents a les dones, hui en dia fan rics a una sèrie d'homes que, en la meua humil opinió, no tenen ni un quart de l'experiència que té qualsevol àvia que per certes circumstàncies s'ha passat tota la vida cosint o tancada a la cuina.

Exacte, per què Carlos Arguiñano, Ferran Adrià, Victorio & Lucchino i derivats són tan famosos i admirats per fer un "treball" que totes les dones fan diàriament? A cap dona li paguen per cuinar o cosir per a les seues famílies cada vegada que ho fa! Això sí, potser un home ho tinga fàcil alhora de triar el seu ofici encara que aquest siga considerat "femení", però en quant una dona vol pujar en la societat exercint d'algún càrrec polític, per exemple, tothom posa en dubte la seua capacitat per tal de prendre decisions.

Està clar que la discriminació no acabarà mai!